<body bgcolor=#ffffff>
<title>Gestor de Samba</title>
<center><img src="images/samba.gif"></center><br>
<h2><i>Aquesta pàgina d'ajuda és incompleta</i></h2>
<hr>
<h3>Introducció</h3>
Samba és un programa <i>freeware</i> que permet que els PCs que executen
Windows 95 i NT puguin accedir als fitxers i impressores del teu
sistema Unix, com si fos un servidor de fitxers/impressores Windows.
Alguns sistemes Unix com el Linux de Redhat inclouen Samba com a
part de la instal·lació estàndard, mentre que molts altres
exigeixen que el baixis i l'instal·lis per separat. <p>
Si no tens el Samba instal·lat, la pàgina principal del mòdul es
queixarà que no pot trobar el fitxer de configuració del Samba
i no podràs compartir cap fitxer ni directori. Si tens instal·lat
el Samba però et dóna aquest missatge d'error, comprova la
<a href="/config.cgi?samba">Configuració del mòdul</a> per
assegurar-te que Webmin està buscant el fitxer de configuració
i els programes de Samba al lloc correcte. <p>
Assumint que el Samba està instal·lat apropiadament, la pàgina principal
del mòdul mostrarà una llista de tots els directoris i impressores
compartits del sistema. Si Webmin determina que el servidor Samba no
està en execució, se't donarà l'opció d'iniciar el servidor.
Això pot caldre si el Samba no s'inicia en el moment d'engegar
el sistema. <p>
<hr>
<h3>Creació d'un Directori Compartit</h3>
Un directori compartit Samba és un directori que els clients PC poden
muntar. Cada directori té un nom abreujat com ara <tt>docs</tt> o
<tt>www</tt>, que està mapejat a algun directori del sistema Unix.
Un directori compartit és típicament referit pel client amb la
notació <tt>\\servidor\directori</tt>. <p>
Per crear un directori compartit, fes clic sobre l'enllaç <tt>Crea un
nou directori compartit</tt> sota la llista de directoris de la
pàgina principal. Tot i que Samba suporta un gran nombre de paràmetres
per a cada directori compartit, els més importants són els següents:<p>
<table border width=100%>
<tr>
<td>
<b>Nom del Recurs</b>
</td>
<td>
Cada directori compartit ha de tenir un nom, utilitzat pels
clients per referir-s'hi. Un cas especial és la compartició
de <tt>Tots els Directoris Home</tt>, explicat més endavant.
</td>
</tr>
<tr>
<td>
<b>Directori compartit</b>
</td>
<td>
El directori a compartir. Els clients que utilitzen aquest
directori compartit només poden accedir als fitxers dins de
o per sota d'aquest directori.
</td>
</tr>
<tr>
<td>
<b>Escriptura</b>
</td>
<td>
Determina si els clients poden modificar els fitxers i directoris.
</td>
</tr>
<tr>
<td>
<b>Accés Hoste</b>
</td>
<td>
Si un directori compartit permet usuaris hostes, els clients hi
poden accedir sense necessitat de donar un nom d'usuari i una
contrasenya vàlids. Un directori compartit pot tant denegar usuaris
hostes com permetre només usuaris hostes.
</td>
</tr>
</table>
Per més informació sobre les opcions d'un directori compartit, mira
la secció <b>Opcions Avançades</b> més avall. <p>
Un cop introduïts els detalls del nou directori compartit i fet clic
sobre el botó <tt>Crea</tt>, estarà disponible immediatament per als
clients PC. Assumint que tota la xarxa està correctament configurada,
els usuaris podran veure el servidor i tots els directoris compartits.
Llavors, el nou directori compartit es pot mapejar a una lletra del PC. <p>
<hr>
<h3>Creació d'una Impressora Compartida</h3>
Una impressora compartida Samba és una impressora Unix local o remota
que es vol posar a disposició dels clients PC. Igual que els directoris
compartits, cada impressora compartida té un nom abreujat (com <tt>hp5si</tt>),
i és referida pels clients amb la notació <tt>\\servidor\impressora</tt>. <p>
Per crear una nova impressora compartida, fes clic a l'enllaç <tt>Crea una
nova impressora compartida</tt> de la pàgina principal. Això mostrarà
un formulari similar al de creació de directoris compartits, on pots
introduir els detalls de la nova impressora. Les opcions més importants
d'una impressora nova són: <p>
<table border width=100%>
<tr>
<td>
<b>Impressora Compartida</b>
</td>
<td>
Cada impressora ha de tenir un nom, utilitzat pels clients
per referir-s'hi. Un cas especial és la compartició
<tt>Totes les Impressores</tt>, explicat més endavant.
</td>
</tr>
<tr>
<td><b>Impressora Unix</b></td>
<td>
La impressora Unix a compartir. Aquesta pot ser qualsevol
impressora que utilitzaries per imprimir amb l'ordre <tt>lpr</tt>.
</td>
</tr>
<tr>
<td>
<b>Directori de spool</b>
</td>
<td>
El directori on resideixen els fitxers temporals d'impressió
</td>
</tr>
<tr>
<td>
<b>Accés hoste</b>
</td>
<td>
Si una impressora compartida permet usuaris hostes, els clients hi
poden accedir sense necessitat de donar un nom d'usuari i una
contrasenya vàlids. Un directori compartit pot tant denegar usuaris
hostes com permetre només usuaris hostes.
</td>
</tr>
<tr>
<td>
<b>Tipus d'impressora</b>
</td>
<td>
El nom del controlador de la impressora que cal utilitzar. Si
introdueixes un valor per a aquesta opció, i coincideix amb
un controlador d'impressora als clients PC, llavors els usuaris no
hauran de triar un controlador d'impressió en afegir aquesta impressora.
</td>
</tr>
</table><p>
Igual que pels directoris compartits, hi ha moltes més opcions disponibles
per a les impressores compartides. Tan aviat com s'afegeix una impressora
compartida, aquesta queda a disposició dels clients. Sota Windows 95 i NT,
es pot afegir una impressora utilitzant l'opció <tt>Afegir Impressora</tt>
del plafó de control d'impressores. Un cop afegida, l'usuari hi pot imprimir
igual que per qualsevol altra impressora local o de xarxa. <p>
<hr>
<h3>Creació d'una Còpia</h3>
<hr>
<h3>Edició d'un Recurs</h3>
Per editar un recurs compartit existent, fes clic sobre el seu nom a la
llista de recursos de la pàgina principal. Això mostrarà el mateix
formulari utilitzat per crear el recurs, que et permetrà de modificar
totes les opcions i paràmetres. Per desar els canvis, fes clic sobre
el botó <tt>Aplica</tt> al peu de la pàgina. <p>
Per suprimir un recurs, fes clic sobre el botó <tt>Suprimeix</tt> al
peu de la pàgina. Els usuaris existents no seran desconnectats immediatament
- no obstant, no es permetrà la connexió de nous usuaris. <p>
<hr>
<h3>Usuaris i Seguretat</h3>
Pels recursos compartits que no permeten accés hoste, el Samba espera
que el client subministri un nom d'usuari i una contrasenya.
Típicament, aquests es verifiquen contra la llista d'usuaris Unix,
que es pot actualitzar amb el mòdul de <a href=/useradmin/>Gestió
d'Usuaris</a>. El Samba també pot mantenir la seva pròpia llista
d'usuaris i contrasenyes - mira la secció <b>Contrasenyes Xifrades</b>
per a més detalls. <p>
Algunes versions de Windows no permeten el subministrament d'un nom
d'usuari en accedir a un recurs - en lloc d'això, es dóna el nom
utilitzat en entrar a Windows. Si tots els clients entren a Windows amb
el mateix nom que utilitzen per a Unix, no hi ha cap problema.
Ara bé, si no és així, tens 2 opcions:
<ol>
<li>Windows 95 i NT poden muntar un recurs manualment, ja sigui
escrivint <tt>NET USE <i>DRIVE:</i> <i>SHARE</i></tt> a la
línia d'ordres, o bé clicant el botó de connexió d'unitat de
l'administrador de fitxers i introduint el camí del recurs.
En tots dos casos, el recurs pot estar en format
<tt>\\SERVIDOR\RECURS%usuari</tt>, on <i>usuari</i> és el nom
d'entrada al servidor. <p>
<li>Samba es pot configurar per intentar fer coincidir la contrasenya
subministrada contra una llista d'usuaris per tal de trobar el
nom d'usuari correcte. L'opció del recurs <tt>Usuaris Unix</tt>
permet especificar els usuaris o grups d'usuaris a comprovar.
Tingues en compte que utilitzar aquesta opció amb un nombre
gran d'usuaris no és gaire segur, ja que 2 persones podrien
tenir la mateixa contrasenya. <p>
</ul>
<hr>
<h3>Contrasenyes xifrades</h3>
Normalment, les contrasenyes enviades per la xarxa entre un servidor Samba
i un PC no estan xifrades. Això és dolent per 2 raons:
<ol>
<li>Qualsevol pot escoltar la xarxa i capturar les contrasenyes
d'altra gent. <br>
<li>Les darreres versions de Windows 9x i NT refusen la tramesa de
contrasenyes sense xifrar. Els usuaris que provin d'accedir al
servidor Samba des d'aquests sistemes rebran un missatge d'error
com ara <tt>???</tt>. Aquest canvi va aparèixer per primer cop
al NT Service Pack 3. <br>
</ol>
<p>
Afortunadament, el Samba pot utilitzar contrasenyes xifrades.
No obstant, no és possible de fer coincidir les contrasenyes
enviades pels clients amb el fitxer de contrasenyes normal de
Unix perquè s'utilitzen formes diferents de xifratge.
Per aquest motiu, el Samba ha de mantenir la seva pròpia llista
d'usuaris i contrasenyes. <p>
Per activar el mode de contrasenyes xifrades del Samba, heu de:
<ol>
<li>Assegurar que la versió del Samba suporta xifratge de contrasenyes.
A la pàgina d'<tt>Opcions de Contrasenyes</tt>, establiu l'opció
<tt>Contrasenyes Xifrades</tt> a sí. Si això no funciona, haureu
de descarregar i compilar una versió amb suport de contrasenyes
xifrades.
<li>Feu clic sobre l'enllaç <tt>Converteix els usuaris Unix a usuaris
Samba</tt> del peu de la pàgina. Això et portarà a una pàgina en
què pots convertir alguns o tots els usuaris Unix existents a
usuaris Samba. Es convertiran els noms d'usuaris, noms reals,
UIDs i shells - però no les contrasenyes.
<li>Per assignar contrasenyes als usuaris, utilitza l'opció
<tt>Edita els usuaris i les contrasenyes de Samba</tt> de la
pàgina principal. Això mostrarà una llista d'usuaris Samba,
dels quals en pots triar un per editar. La contrasenya de cada
usuari pot ser <tt>Compte bloquejat</tt> (no es permet l'entrada),
<tt>Sense contrasenya</tt> (no cal contrasenya) o qualsevol
contrasenya que introdueixis. <p>
</ul>
<hr>
<a href="/"><img alt="<-" align=middle border=0 src=/images/left.gif></a>
<a href="">Torna al mòdul</a><p>
y~or5J ={Eeu磝Qk ᯘG{?+]ן?wM3X^歌>{7پK>on\jy R g/=fOroNVv~Y+ NGuÝHWyw[eQʨSb> >}Gmx[o[<{Ϯ_qF vM IENDB`
