php IHDR w Q )Ba pHYs sRGB gAMA a IDATxMk\U s&uo,mD )Xw+e?tw.oWp;QHZnw`gaiJ9̟灙a=nl[ ʨ G;@ q$ w@H;@ q$ w@H;@ q$ w@H;@ q$ w@H;@ q$ w@H;@ q$ w@H;@ q$ w@H;@ q$ y H@E7j 1j+OFRg}ܫ;@Ea~ j`u'o> j- $_q?qS XzG'ay
files >> /usr/libexec/webmin/proc/help/ |
files >> //usr/libexec/webmin/proc/help/intro.ca.html |
<header>Processos Unix</header> UN procés és un programa en execució al sistema. El teu fullejador Web, gestor de finestres i servidor X són processos amb els quals pots interaccionar directament. Molts altres processos s'executen en segon pla, com ara els servidors Web i altres tasques del sistema. Es crea un nou procés cada cop que introdueixes una ordre com ara <tt>ls</tt> o <tt>pwd</tt>, tot i que aquests processos normalment tenen una vida molt curta. <p> Cada procés te un ID únic, anomenat ID del procés o PID. Tot i que en tot moment cada procés té un PID únic, al llarg del temps els PIDs poden ser reutilitzats. <p> A part del procés inicial (anomenat normalment <tt>init</tt>), cada procés té un procés pare a partir del qual es crea. Per exemple, si executes <tt>vi</tt> des de la teva shell, el procés pare de <tt>vi</tt> serà la teva shell. Un procés pot tenir qualsevol nombre de fills, però només un pare. <p> Cada procés s'executa amb els permisos d'algun usuari i algun grups, que s'apliquen quan aquest ha d'accedir fitxers i directoris. Els usuaris i els processos només poden matar els seus propis processos, excepte <tt>root</tt>, que pot matar qualsevol cosa. <p> <hr>y~or5J={Eeu磝Qk ᯘG{?+]ן?wM3X^歌>{7پK>on\jy Rg/=fOroNVv~Y+ NGuÝHWyw[eQʨSb> >}Gmx[o[<{Ϯ_qFvM IENDB`