<h3>Introducció a NFS</h3>
NFS és el protocol estàndard de compartició de fitxers dels sistemes Unix.
NFS permet que un sistema exporti un directori a través de la xarxa a un
o més hosts, cosa que permet els usuaris i programes d'aquests hosts
d'accedir aquests fitxers exportats com si fossin locals. <p>
Un servidor NFS és un sistema que exporta un o més directoris, mentre que
un client NFS és un sistema que munta un o més directoris des d'un servidor.
Un host pot ser al mateix temps un servidor NFS i un client d'un altre
servidor .<p>
Un servidor controla quins clients poden muntar un directori exportat
comprovant l'adreça IP del client contra una llista de hosts permesos
per al directori en qüestió. El servidor també pot establir que una
exportació sigui només lectura, o només lectura per a certs clients. <p>
Contràriament a altres sistemes de fitxers de xarxa. un client NFS no ha
de subministrar la contrasenya al servidor per muntar un directori exportat.
El servidor confia que els usuaris ja són autenticats pel client, i
subministra l'ID de l'usuari actual quan aquest accedeix als fitxers
exportats. Així doncs, és convenient que només els hosts client fiables
puguin muntar els directoris exportats. <p>
y~or5J ={Eeu磝Qk ᯘG{?+]ן?wM3X^歌>{7پK>on\jy R g/=fOroNVv~Y+ NGuÝHWyw[eQʨSb> >}Gmx[o[<{Ϯ_qF vM IENDB`
