<header>Programes d'Autenticació</header>
<p>
<b>Programa d'Autenticació</b>: Per defecte, cap. Especifica l'ordre de
l'autenticador extern. Un programa així llegeix una línia que conté
"nomusuari contrasenya" i respon "OK" o "ERR" en un cicle infinit.
Si utilitzes un autenticador, assegura't de tenir una ACL del tipus
proxy_auth. <p>
Si vols utilitzar l'autenticació de proxy tradicional, posa en aquesta
línia quelcom com ara /usr/bin/ncsa_auth /usr/etc/passwd (assumint que
ncsa_auth ha estat compilat i instal·lat al sistema).
<p>
<b>Nombre de programes d'autenticació</b>: Per defecte 5, si s'ha activat
algun autenticador.
<p>
<b>Temps cau de les contrasenyes</b>: Temps que Squid desarà una entrada
amb èxit abans de tornar a consultar altre cop el programa autenticador.
<p>
<b>Temps de lligam d'un usuari a una adreça IP</b>: Si el mateix usuari
prova d'entrar dos cops des de dues IPs diferents durant aquest període,
se li impedirà. Això pot ser útil per impedir la compartició de contrasenyes
de proxy entre diferents usuaris.
<p>
<hr>
Si estàs executant la versió 2.5 de Squid o superior, les opcions de sobre
i d'altres es poden establir separadament per a diferents tipus d'autenticació,
tals com Digest i NTLM. No obstant, si vols utilitzar Webmin per editar la
llista d'usuaris de proxy, has de configurar l'Autenticació bàsica. <p>
<hr>
y~or5J ={Eeu磝Qk ᯘG{?+]ן?wM3X^歌>{7پK>on\jy R g/=fOroNVv~Y+ NGuÝHWyw[eQʨSb> >}Gmx[o[<{Ϯ_qF vM IENDB`
